Els dubtes de Bach

 

 

Les setmanes prèvies a l’Advent són, en l’univers teològic, simbòlic i musical de Bach, un moment de dubtes i incertesa en què la por i l’esperança s’alternen amb els preparatius per a l’alegria que ha d’arribar. Les tres cantates que escoltem avui, doncs, són una excel·lent mostra dels camins per on discorre el geni de Bach els mesos de novembre dels anys 1723-26.

 

En la seva estrena, la cantata BWV49 va acompanyar la lectura de la paràbola del banquet de noces (Evangeli de St. Mateu). El rei ho té tot a punt per al casament del fill, però no troba convidats dignes d’assistir-hi. Amb reminiscències del Càntic dels Càntics, Bach musica un diàleg entre l’Ànima i Jesús. La seva unió en el duet final, en què la soprano s’enlaira -i fa que ens enlairem- per damunt de Jesús i l’orgue obligat, és la culminació feliç d’aquesta espera impacient.

 

El camí cap la salvació, però, no és sempre tan senzill. La cantata BWV60 parla de la por i l’esperança. Bach viu aquesta contraposició amb tanta intensitat que en resulten algunes de les seves planes més audaces. No és d’estranyar que el pintor expressionista Oskar Kokoschka trobés en aquesta cantata inspiració per fer una sèrie de gravats sobre la seva turbulenta relació amb Alma Mahler, o que Alban Berg veiès en les agosarades harmonies del coral final el camí per on havia d’anar el seu Concert per a Violí. Només la veu del cel, que ens remet a l’Apocalipsi, hi posa cap al final una mica de calma.

 

Per acabar, la cantata BWV116 ens porta al Paradís descrit en la carta de Sant Pau als Tessalonicencs. Hi veiem Jesús com un soldat de la pau, mentre que els homes i les dones esperen atemorits la salvació. Només la confessió dels seus pecats (un meravellós tercet, que cal comptar entre les planes més belles del geni alemany) obre la porta a la llum del darrer coral.

 

La música de Bach ens apel·la, doncs, en aquest primer diumenge d’Advent. Escrites fa tres-cents anys, en aquestes cantates veiem reflectides les nostres pors i les nostres esperances, tan humanes com les seves. Gaudir del seu missatge i de la bellesa del seu art és, en teoria, a l’abast de tothom, però, com diu l’esmentat relat de Sant Mateu: molts són els cridats, i pocs els escollits. Alegrem-nos, doncs, de ser aquí per retrobar aquesta música immensa.

Informació del concert:

Data 27/11/2016  – Petit Palau, 19h

CICLE CANTATES DE BACH

 

Fitxa artística

Lieder Càmera

Acadèmia 1750

Solistes a determinar

Massimo Spadano, director

Programa

  1. S. Bach:Cantata “Ich geh und suche mit Verlangen”, BWV 49
    J. S. Bach:Cantata “O Ewigkeit, du Donnerwort”, BWV 60
    J. S. Bach: Cantata “Du Friedefürst, Herr Jesu Christ”, BWV 116

massimo_spadano

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.